Operando la cámara en "La Peste" T1

Si casi toda la serie está rodada cámara al hombro, reservábamos maquinaria y vias para dar estabilidad a la cámara en los rezos de los personajes que se van repitiendo a lo largo de la serie. En el vídeo uno de mis favoritos: el rezo de Valerio en Isleta con una luz preciosa. Lo más complicado fue dejarse devorar por los mosquitos para no quitar el ojo del visor.


Otro de mis favoritos es este plano de Mateo y Valerio corriendo por una de las calles nobles. Montamos la cámara A en la dolly sobre 50 metros de via, mientras la cámara B iba montada con la steadi en el rickshaw. Y a correr!






CAT-Si gairebé tota la sèrie està rodada càmera en mà, reservàvem maquinària i vies per donar estabilitat a la càmera en les pregàries dels personatges que es van repetint al llarg de la sèrie. Al vídeo un dels meus favorits: el rés de Valerio a la Isleta amb una llum preciosa. El més complicat va ser deixar-se devorar pels mosquits per no treure l'ull del visor.


Un altre dels meus favorits és aquest pla de Mateo i Valerio corrent per un dels carrers nobles. Vam muntar la càmera A a la dolly sobre 50 metres de via, mentre la càmera B anava muntada amb la steadi al rickshaw. I a córrer!


ENG-If almost the entire series is shot hand-held camera, we reserved dollys and tracks to give stability to the camera in the prayers of the characters that are repeated throughout the series. In the video one of my favorites: Valerio praying in Isleta with a beautiful light. The most complicated thing was to let yourself be eaten by mosquitoes so as not to remove the eye from the viewfinder.


Another of my favorites is this shot of Mateo and Valerio running through one of the noble streets. We mounted camera A in the dolly over 50 meters of track, while camera B was mounted with the steadi in the rickshaw. And to run!




blog